Un vaso de whisky

Pel·lícula del 1958; ficció de 88 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Este Films (Enric Esteban, Barcelona), Pefsa (Barcelona); ARGUMENT I GUIÓ: J.Coll, José Germán Huici; FOTOGRAFIA: Salvador Torres Garriga (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Juan Alberto Soler; MUNTATGE: Emili Rodríguez Osés; MÚSICA: Xavier Montsalvatge, Josep Solà; INTERPRETACIÓ: Rossana Podestà (María), Arturo Fernández (Víctor), Carlos Larrañaga (Carlos), Yelena Samarina (Laura), Carlos Mendi (Raúl), Armand Moreno (Pedro), Jorge Rigaud (l’inspector), Maruja Bustos, Gisa Paradís, Marta Flores, Josep Solà i la seva orquestra; ESTRENA: Barcelona, 06.03.1959, Madrid, 03.09.1959; PREMIS: Ciutat de Barcelona 1959 (millor director).

Sinopsi

Víctor és un personatge mesquí que viu de seduir les turistes valent-se del seu físic. Carlos, un estudiant de Medicina, és el seu company de gresca. Laura està molt enamorada de Víctor, però aquest només li fa cas quan necessita diners. Però aquesta té un amic, Raúl, un boxador que l’ajuda i la protegeix. En una nit de borratxera amb tres estrangeres, Víctor i Carlos calen foc a una barca que pertany a un hotel proper. Víctor enamora María, la propietària de l’hotel, però Laura, borratxa, mor atropellada per un camió. Aquest fet provoca que María es vengui l’hotel i marxi; Carlos canvia de vida, però Víctor no pot ni vol canviar la seva, i acaba perdent el seu millor atribut, la seva cara, destrossada per Raúl.

Producció

El director construeix un melodrama psicològic de crítica social emparentant-lo estèticament i temàtica amb aquest vessant del cinema negre clàssic nord-americà, però traslladat a l’Espanya de final de la dècada del 1950. La censura, i potser l’autocensura, són presents en el film en forma d’un missatge moralitzant que proposa la seva universalitat a través dels actes del personatge. El film fou un gran èxit de públic i la música de J.Solà es feu ràpidament molt popular. L’autor prefereix aprofundir en la psicologia dels personatges en lloc de l’espectacularitat de l’acció. Val a dir que el distribuïdor francès hi introduí diverses escenes eròtiques.

Bibliografia

FREIXAS, R.: "Un vaso de whisky", "Dirigido por...", núm. 323, 2003, p. 98.