L’empresa mare fou constituïda el 1912 per Carl Laemmle amb el distintiu d’Universal Manufacturing Co., fruit de l’agrupament d’una dotzena de productors independents. I fou ell mateix qui, un cop construïts els primers grans estudis de Hollywood el 1915, creà el 1920 la Universal Pictures Corporation, societat que el 1946, en fusionar-se amb la International Pictures, es convertí en Universal-International. La firma catalana Exclusivas Verdaguer fou la distribuïdora espanyola que importà els seus primers films el 1919, fins que, a final de desembre del 1922, es constituí l’anomenada Hispano American Films que, com a filial de la Universal, tingué l’exclusiva de les seves produccions. S’instal·là a Barcelona i obriren sucursals a Madrid, València, Sevilla, Saragossa, Bilbao, Vigo i Oviedo. El primer gerent fou Max Goosman, substituït el 1924 per Bernard Sichlig, el qual, al seu torn, el 1925 cedí el lloc a Charles Leroy Brokheim. L’etapa d’aquest últim, però, fou molt curta, atès que el mateix any el succeí Antoni Torres i Molinés, circumstància veritablement insòlita, ja que la gerència de les grans companyies nord-americanes sempre havia estat ocupada per gent dels EUA. El 1929, després d’haver obtingut èxits com els d’El gat i el canari (The Cat and the Canary, 1927, Paul Leni) i La cabanya de l’oncle Tom (Uncle Tom’s Cabin, 1927, Harry Pollard), A. Torres traspassà la gerència a Norman J. Cinnamond, que el 1931 s’establí pel seu compte i fou succeït per Sigward Kusiel, que n’assumí la gerència fins el 1935. Després fou elegit director Enric Aguilar. Durant la dècada del 1930 arribaren alguns títols emblemàtics de la Universal: La nau de l’espectacle (Show Boat, 1930, H. Pollard; en castellà: El teatro flotante), que s’oferí en versions muda i sonora; Sense novetat al front de l’est (All Quiet on the Western Front, 1930, Lewis Milestone; en castellà: Sin novedad en el frente) i El rei del jazz (The King of the Jazz, 1930, John Murray Anderson). D’altra banda, el 1940 la companyia es transformà en Universal Films Española, de la qual passaren a ser gerents, a partir de l’any següent, E. Aguilar i Enrique Bayle Rodríguez, tot i que el primer es convertí ben aviat en l’únic titular de la casa, posició que mantingué fins que es jubilà el 1979. El reemplaçà el cap de vendes, Antoni Solé i Pla. El 1971 es començà a perfilar el començament del declivi de l’empresa, atès que el nombre de títols remarcables anà minvant de manera progressiva. L’any 1980, jubilat E. Aguilar, es produí la suspensió de pagaments que acabà amb el tancament de la casa el 1982, tot i que no va ser fins el 1993 quan la Universal plegà.