Vida
Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excel·lí com a caricaturista i ninotaire. Participà en el I Saló dels Humoristes (1916), en què guanyà el premi Cambó. Collaborà sobretot en els setmanaris esportius "Xut!" (1922-36), del qual fou l’ànima, i "El Once" (1945-65), el seu continuador, i que dirigí des del 1954. A partir del 1928, amb la seva càmera de 9,5 mm, realitzà els curts amateursLa bicicleta (1934); Les bèsties del parc i La tragèdia de Cordelles (1935), a més d’un Noticiari casolà (1934) ple d’imatges documentals de l’actualitat catalana (Selecciones Ludovic Pius). Dirigí el setmanari "Cinòpolis. La revista humorística del cinema" (1929, 14 núm.). Impartí nombroses xerrades sobre cinema al CEC i alguna vegada s’afegí al Trio dels Bolos (Caralt-Giménez-Galceran), proselitistes del cinema amateur arreu de Catalunya. Escriví el volum Barcelona-Hollywood (Ràdio-CinemaSonor) (1935), i el treball Elementos indispensables para la realización de un film ("Films Selectos", núm. 291, 1936, p. 17). Fins al final dels seus dies dibuixà una caricatura diària a "El Correo Catalán", espai que després heretà Tísner. També col·laborà en "La Llanterna Sonora" (1931); "Films selectos" (1930-37); "El Be Negre" (1931-33), del qual fou el director artístic; "Destino" (des del 1939) i "Espectáculos" (1953), i en les revistes infantils "Cri-cri cinematográfico" (1923), "En Patufet", el seu suplement il·lustrat "Virolet", "L’Esquitx" i "TBO". Durant la guerra civil fugí a Itàlia i França, on feu de col·laboracionista, i després retornà a Barcelona. Publicà l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945); La memòria es diverteix. Mig segle de records (1964), de caràcter autobiogràfic; Nuevos episodios de la familia Sistachs (1943) o La família Sistacs (1965), sèrie que el feu molt popular i que havia iniciat a Radio Barcelona el 1933. També feu el comentari humorístic, els crèdits i els acudits dels personatges i les escenes del curt Vámonos al parque (1940, Miquel Iglesias), així com la cançó d’un altre curt d’Iglesias, El cochero tirolés (1941). Fou un dels humoristes més importants de Catalunya. El seu fill Valentí Castanys i Fornells, Tinet (1927), també és pintor i dibuixant.
Bibliografia
SEMPRONIO: El país del sidral, "Avui", 22.08.1995.