Procedent del món teatral i periodístic, fou un dels dirigents i col·laboradors destacats del setmanari barceloní La Verdad (1930-31), òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, on signà a voltes amb el pseudònim de Belisario, que també emprà en el món del cinema. En aquest camp s’inicià fent el mossèn Juan d’El cura de la aldea (1935, Francisco Camacho) i l’adaptació prohibida de la peça d’Alejandro Casona, Nuestra Natacha (1936, Benito Perojo). Posteriorment, i mentre exercia de periodista i dirigia Película. Revista quincenal técnico-artística cinematográfica, feu de guionista de les comèdies musicals ¡Abajo los hombres! (1935, Josep Maria Castellví) i La Farándula (1936-38, Antoni Momplet).
Amb l’esclat de la guerra s’incorporà a SIE Films (CNT) com a director i guionista de diversos documentals que mostren les condicions de vida del bàndol republicà d’una forma realista i esperançadora, com ara Cataluña (1937); Francisca, mujer fatal, també conegut com Francisca es así (1936); i el migmetratge musical de ficció Nosotros somos así (1936), amb lletres pròpies i interpretat per nens, que sembla que no s’arribà a estrenar.
També escriví i realitzà els curts Venciste, Monatkof (1936, inacabat); Marimba (1937), sobre l’actuació d’un conjunt de música cubana; La silla vacía (Documental de la circunscripción Sur-Ebro) (1937), a mig camí entre el reportatge i l’argumental; Imágenes de retaguardia (1938), i Asi vive Cataluña (Vida y moral de la retaguardia) (1938). Sembla que fou un dels creadors del Sindicat d’Actors, Realitzadors i Figurants de Cinema (CNT). També escriví un parell de novel·les policíaques i una de ciència-ficció, Locos (1935).