Vampir-Cuadecuc

Cuadecuc, Vampir, Cuadecuc-Vampir, How vampire movies are made (en)

Pel·lícula del 1969-1970, Experimental, 75 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Films 59 (P.Portabella, Barcelona); ARGUMENT: J.Brossa, P.Portabella; FOTOGRAFIA: Manuel Esteban (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Joan Enric Lahosa (assessor); MUNTATGE: Miquel Bonastre; MÚSICA I SO: Carles Santos; INTERPRETACIÓ: Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda, Jack Taylor, Fred Williams; ESTRENA: 14.04.1985 (en català, per TV).

Sinopsi

Film rodat en paral·lel a una enèsima versió de Dràcula, signada pel prolífic Jesús Franco, i que constitueix una reflexió metacinematogràfica i el revers lliure, entre la desconstrucció i el poema visual, d’una cinta de gènere i no gaire distingida.

Producció

Aquest film de P.Portabella realitzat amb la col·laboració del poeta J.Brossa, és una vampirització consentida del rodatge del film El conde Drácula de J.Franco. Rodat en 16 mm i amb la utilització d’emulsions molt barates, el director i el seu operador van treure un gran partit d’unes qualitats fotogràfiques que habitualment serien considerades com a deficients, tot passant de l’extrem d’una fotografia "cremada" a les imatges grisenques i granuloses que corresponen a les escenes d’interiors. El Dràcula apòcrif de Portabella-Brossa, més enllà de ser una reflexió sobre el cinema amb els seus propis estris, apunta a un desmantellament dels codis il·lusionistes particularment implícits en el cinema fantàstic i de terror. Així doncs, es mostra el procés de rodatge del film genèric de la factoria Franco, se’n revelen els trucatges i es fan diverses escapades cap a una abstracció alliberadora. Cal destacar també el treball de C.Santos a la banda sonora amb orquestració de sorolls i silencis, efectes-sala volgudament asincrònics i música repetitiva i sinistra. A la darrera seqüència, C.Lee es despulla dels additius de maquillatge del seu lúgubre personatge i llegeix i comenta el segment final de la novel·la de Bram Stoker; en certa manera és la clau de volta d’un film que reinterpreta un arquetip literari i del cinema de ficció.