PRODUCCIÓ: Films 59 (P.Portabella, Barcelona); ARGUMENT: J.Brossa, P.Portabella; FOTOGRAFIA: Manuel Esteban (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Joan Enric Lahosa (assessor); MUNTATGE: Miquel Bonastre; MÚSICA I SO: Carles Santos; INTERPRETACIÓ: Christopher Lee, Herbert Lom, Soledad Miranda, Jack Taylor, Fred Williams; ESTRENA: 14.04.1985 (en català, per TV).
Film rodat en paral·lel a una enèsima versió de Dràcula, signada pel prolífic Jesús Franco, i que constitueix una reflexió metacinematogràfica i el revers lliure, entre la desconstrucció i el poema visual, d’una cinta de gènere i no gaire distingida.
Aquest film de P.Portabella realitzat amb la col·laboració del poeta J.Brossa, és una vampirització consentida del rodatge del film El conde Drácula de J.Franco. Rodat en 16 mm i amb la utilització d’emulsions molt barates, el director i el seu operador van treure un gran partit d’unes qualitats fotogràfiques que habitualment serien considerades com a deficients, tot passant de l’extrem d’una fotografia "cremada" a les imatges grisenques i granuloses que corresponen a les escenes d’interiors. El Dràcula apòcrif de Portabella-Brossa, més enllà de ser una reflexió sobre el cinema amb els seus propis estris, apunta a un desmantellament dels codis il·lusionistes particularment implícits en el cinema fantàstic i de terror. Així doncs, es mostra el procés de rodatge del film genèric de la factoria Franco, se’n revelen els trucatges i es fan diverses escapades cap a una abstracció alliberadora. Cal destacar també el treball de C.Santos a la banda sonora amb orquestració de sorolls i silencis, efectes-sala volgudament asincrònics i música repetitiva i sinistra. A la darrera seqüència, C.Lee es despulla dels additius de maquillatge del seu lúgubre personatge i llegeix i comenta el segment final de la novel·la de Bram Stoker; en certa manera és la clau de volta d’un film que reinterpreta un arquetip literari i del cinema de ficció.