Vida
Després de la guerra civil es traslladà a Barcelona, on el 1941 s’introduí en el cinema com a secretari de direcció en La doncella de la duquesa (Gonçal Delgràs). També dirigí els curts Documento secreto (1942) i Tu novio y yo (1943), i des del 1945 exercí d’ajudant de direcció en els següents films: Su última noche (1945, Carlos Arévalo); Hoy no pasamos lista (1948, Raúl Alfonso); Fantasía española (1954, Xavier Setó); Condenados (1953, Manuel Mur Oti) i L’aprenent de clown (El aprendiz de clown, 1967, Manuel Esteban), pel·lícula en què també treballà com a coguionista. Així mateix, col·laborà en el guió d’El duende de Jerez (1953, Daniel Mangrané) abans de dirigir el llarg La espera (1955-56) i el documental de llarga durada Concierto en el Prado (1959), produït per Tyrys Films, de la qual era copropietari. El poc èxit d’ambdós films l’apartà un quant temps de la direcció. Després participà com a coguionista en Trigo limpio (1962, Ignasi F. Iquino), film amb el qual inicià la seva col·laboració amb Núria Espert i Armand Moreno: fou ajudant de direcció a Maria Rosa (1964, A. Moreno) i Biotaxia (1967, José María Nunes), director adjunt de la companyia teatral d’Espert, i realitzador i guionista de dos llargs protagonitzats per l’actriu, El certificado (1968) i Laia (1970). Els problemes que tingué amb la seva productora, i que l’obligaren a tancar-la, i la impossibilitat de portar a terme altres projectes l’apartaren definitivament del cinema i es dedicà a escriure i a la direcció teatral.
Altres films
1960 Brujerías (curtmetratge documental); ¿Quién es él? (curtmetratge documental); ¿Quién es ella? (curtmetratge documental).
Bibliografia
CERDÁN, J. (ed.): Vicenç Lluch: amb ulls ressuscitats. La Fàbrica de Cinema Alternatiu, Barcelona 1999.