Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Castilla Films (Madrid); ARGUMENT: L.Llobet i Gràcia; GUIÓ: L.Llobet i Gràcia, Victorio Aguado; FOTOGRAFIA: Salvador Torres i Garriga (blanc i negre, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Matheu; MUNTATGE: Ramon Biadiu, Antonio del Amo; MÚSICA: Jesús García Leoz; INTERPRETACIÓ: Fernando Fernán Gómez (Carlos Durán), nen Valero (Carlos nen), María Dolores Pradera (Ana), Antònia Llobet (Ana nena), Isabel de Pomés (Clara), Fernando Sancho (el productor), Alfonso Estela (Luis), Fèlix de Pomés (Sr. Durán), Graciela Crespo (Sra. Durán), P.Lazaga (el mag), Mary Santpere (la donzella), Marta Flores (l’esposa), Miquel Graneri (el marit), Jesús Puche (el fotògraf), Tomás G.Larraya (el venedor de "Films Selectos"), Joaquín Soler Serrano (el locutor); ESTRENA: Barcelona, 18.05.1953, Madrid, 15.07.1953.
Sinopsi
L’any 1905, en una barraca d’un cine de fira de Barcelona neix Carlos Durán. Vint anys després guanya un concurs de documentals i aconsegueix un contracte com a operador en una casa de noticiaris. El 18 de juliol de 1936 surt al carrer per rodar escenes de la guerra. En tornar a casa troba morta la seva dona Ana, víctima d’uns quants trets. Durant la confrontació farà d’operador aeri, però sempre viu amb l’obsessió que la seva addicció al cinema fou la causa de la mort d’Ana. Després de la guerra, una parella l’ajuda a superar el trauma. Tots junts faran una cinta amateur; més endavant serà contractat per fer-ne una de professional.
Producció
Primer i únic llarg professional del director després d’una intensa trajectòria en el camp amateur. El film es feu pràcticament amb els seus recursos econòmics, i malgrat el seu repartiment d’estrelles populars del cinema espanyol, no s’estrenà fins el 1953, sense ressò i en circuits de segona categoria; anteriorment tingué una preestrena el 1949 al Círculo de Escritores Cinematográficos de Madrid. Però el film no aconseguí la seva reivindicació com a obra insòlita, creativa i de culte fins al passi en el marc de la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona del 1983. L’autor demostrà els seus coneixements cinematogràfics amb contínues referències als seus grans mestres, no debades es tracta d’un film sobre el mateix cinema. La presència d’una barraca de fira amb explicador, de la façana del cine Coliseum on es projecta Rebecca, de rodatges en directe, de projeccions casolanes i dels estudis Orphea a Montjuïc, etc., són elements que autentifiquen entorns i donen versemblança a la trama. Resulta significativa l’al·locució del president de la Generalitat, Lluís Companys, en produir-se la insurrecció militar, seqüència que no fou censurada perquè es tractava de material d’arxiu.
Bibliografia
ALBERICH, F.: "Vida en sombras", encara, "Cinescrits", núm. 1, 1984, p. 2-5
CASANOVA VARELA, B.: "Vida en sombras" o el cine en el cine. Caja España, Valladolid 2003.
SÁNCHEZ SALAS, D.: "Vida en sombras" o la película del hechizado, "Secuencias", num. 1, octubre del 1994, p. 9-44.
TORRELLA, J.: ""Vida en sombras", film mal nascut i avui reivindicat internacionalment", Rodatges de postguerra a Barcelona. Un recorregut pels estudis de cinema. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 1991, p. 139-145.