Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric. Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica. El 1939, G. Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría. El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris Mencheta. Acceptat com a gerent, rellançà la seva activitat contractant els millors directors i les millors veus, com les de Manolo Cano, Juan Manuel Soriano, Rafael Luis Calvo i Felip Peña. Però el veritable salt qualitatiu es produí el 1956, amb el fitxatge de Miguel Ángel Puche, com a director de doblatge, que compartí el càrrec amb Alfonso Santigosa, dels actors Elsa Fàbregas i José Luis Sansalvador, i de Jordi Sangenís en qualitat de director tècnic. Durant la dècada del 1960, M. A. Puche anà assolint càrrecs de responsabilitat en l’empresa, al mateix temps que talents com F. Peña, R. L. Calvo, J. L. Sansalvador, José María Ovies, Arseni Corsellas i Josep Maria Angelat s’ocuparen de dirigir. Realitzaren doblatges memorables com el de Becket (1964, Peter Glenville), considerat per alguns com el millor doblatge de la història, i que situaren els estudis en un indiscutible primer lloc. A començament de la dècada del 1970 adquiriren un equip Dolby que en millorà ostensiblement la qualitat tècnica. A partir del 1977, i coincidint amb la marxa de J. Sangenís a Sonoblok, es produí una renovació del planter de directors, i incorporaren Ricard Palmerola, Dionisio Macías i Claudio García, però anaren perdent terreny enfront d’altres estudis més moderns, en part perquè TVC no els oferí feina en plena expansió del doblatge en català. Al llarg de la dècada següent s’hi incorporaren, entre d’altres, Ernest Aura, Jesús Nieto, Antonio Gómez de Vicente io Juan Antonio Fernández Abajo, mentre que Francisco Peris Mencheta (fill) passà a ocupar la gerència i el 1992 convertí la societat anònima en limitada. Després de la vaga dels professionals del doblatge del 1993, els estudis ja no tornaren a gaudir de l’important estatus que tenien dins la indústria.
Bibliografia
ÁVILA, A.: La historia del doblaje cinematográfico. Ed. Cims, Barcelona 1997.