Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació [AUA]. Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució. Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana”. Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular, amb Iniciativa per Catalunya. Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i el 1996 bona part dels seus dirigents hi ingressaren, fet que provocà la dissolució del grup. Publicà En Marxa! i L’Assemblea.