L’ADP fou liderada per Josep Ignasi Urenda i reuní sectors propers a la revista El Ciervo (Alfons Carles Comín, Antoni Jutglar, Joan Gomis, Josep Antoni Gonzàlez Casanova). La seva organització universitària fou la Nova Esquerra Universitària [NEU] (Pasqual Maragall, Isidre Molas) i en el món obrer aplegà joves, sobretot procedents d’organitzacions catòliques, com la Joventut Obrera Catòlica. Es definí socialista i revolucionària i es proposà conciliar marxisme i cristianisme. Fou influenciada pel socialisme d’esquerra francès i pels moviments revolucionaris de Cuba i Algèria. El 1961 la direcció executiva era integrada per Rodolf Guerra, Joan I. Sardà i Lluís Avilés. Al juny de 1961 un sector partidari de crear una estructura de partit fundà el Front Obrer de Catalunya [FOC] (Molas, Josep M. Picó, Manuel Castells), mentre que l’altre sector es mantingué com a ADP (Urenda, Maragall). A primers de 1963, després de les detencions de 1962, les dues branques en què s’havia dividit l’ADP s’unificaren en el FOC. Editaren Fulls d’Opinió Popular.