La seva branca juvenil es deia Joventut Radical de Catalunya. Sota un programa crític amb l’hermetisme i la burocratització dels partits, compromès amb una “defensa radical de la llibertat” i una “acció política diferent”, i favorable a “una fiscalitat no repressiva”, el CRC es presentà a les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, però hi obtingué un resultat ínfim (294 vots). Al juny de 1993, Ródenas i una dotzena més de militants s’incorporaren al Partido Popular, per tal de reforçar-ne el perfil centrista, i el CRC deixà d’existir.