Círculos Doctrinales José Antonio

CJA (sigla)

Entitats que pretenien revifar Falange convençudes que, des de 1957, el Movimiento Nacional (Falange Española Tradicionalista y de las JONS [FET y de las JONS]) era impopular i aliè a Falange.

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves (Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez) i històrics (Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio), Jesús Fueyo i Patricio González de Canales. Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets. A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra. El 1961 tenien 21 centres. Els presidents estatals foren Julián Pemartín (1960), Luis González Vicén (1961-1965) i Diego Márquez (des de 1965 fins a la dissolució). Les seves posicions crítiques envers el franquisme comportaren la suspensió del seu portaveu Es así. El 1965 crearen tres seccions (juvenil, universitària i laboral) i el 1969 manifestaren la intenció de fundar l’associació Falange Española de las JONS [FE de las JONS]. A primers de 1970 es constituïren a Castelldefels les Juntas Promotoras de FE de las JONS. El 8 de maig de 1975, en un acte al Foment del Treball Nacional de Barcelona amb 2.000 assistents, Márquez (pels CJA, aleshores ja 118) i Roberto Ferruz (cap d’Alianza del Trabajo Nacional Sindicalista) reclamaren la legalització de la nova Falange.

Tanmateix, la temptativa topà amb l’oposició de les autoritats i dels sectors liderats per Sigfredo Hillers (impulsor de la Falange Española Independiente) i Raimundo Fernández Cuesta (impulsor del Frente Nacional Español). La unitat falangista fou impossible i el 1977 els CJA crearen el Partido Nacional Sindicalista i esdevingueren PNS-CJA. L’òrgan era Revolución. El 1977 afirmaven tenir 50.000 seguidors, xifra que contrastà amb els 14.821 vots obtinguts a Espanya en les eleccions legislatives d’aquell any. Elspresidents provincials a Catalunya foren Joaquín Millán Lavín (Barcelona) i Juan Sanahujes (Tarragona); els locals: Blas Bascuñana (Badalona), Manuel Martín (Terrassa), José Montserrat (Tortosa) i Juan Casellas (el Vendrell). En les legislatives de 1979 els CJA participaren en la coalició Unión Nacional, amb Fuerza Nueva i FE de las JONS. El gros dels seguidors s’integrà en aquest darrer partit i una minoria ho féu a Falange Española de las JONS-Auténtica.