Per bé que era un grup d’interès, tendí a actuar com un partit catòlic, oscil·lant entre els sectors integristes, conservadors i la Lliga Regionalista. Participà en diverses confrontacions electorals: en les eleccions de diputats de 1903, en què donà suport a la Lliga, les municipals de l’abril de 1909 (en aliança amb els conservadors i la Cambra de Propietaris) i del desembre (en aliança amb la Lliga i els tradicionalistes). En les eleccions de diputats provincials de 1905 i de 1909 presentà candidatura pròpia. Els dirigents més destacats foren Josep M. Valls i Vicens, Antoni Rubió i Lluch, Enric Sagnier i Villavecchia (baró d’Esponellà) i Francesc Albó. El 1922 era presidida per Rafael Vallès i Sabater i tenia tres centres a Barcelona.