Els seus orígens es troben en el Frente de Estudiantes Sindicalistas [FES] creat el 1963 i liderat per Sigfredo Hillers de Luque (secció juvenil del Frente Nacional de Trabajadores –d’“esquerra falangista”–, impulsat per Ceferino Maestu i Narciso Perales el 1963, el qual l’abandonà aviat). El FES volgué ser una alternativa al Movimiento Nacional (Falange Española Tradicionalista y de las JONS [FET y de las JONS]), que –als seus ulls– havia desvirtuat i burocratitzat la Falange (els seus lemes eren “Falange sí, Movimiento no”; “Falange sí, dictadura no” i “Por la reconstrucción de Falange”). S’expandí per mitjans universitaris arreu d’Espanya, en competència amb els Círculos Doctrinales José Antonio [CJA], amb els quals mantingué aspres polèmiques. El seu període àlgid hauria estat comprès entre el 1967 i el 1974. Tingué dues associacions, el Círculo Ruiz de Alda (adults) i l’Asociación Juvenil Octubre (joves) i assajà d’impulsar organitzacions com la Unión de Trabajadores Sindicalistas o les Juventudes Falangistas; el 1970 creà la Sección de Enseñanza Media, que tingué una certa implantació i de la qual en fou dirigent José M. Aznar. Disposa del Fondo de Estudios Sociales, editor dels textos que marquen l’ortodòxia del grup: Ética y estilo falangistas (1974); España: una revolución pendiente (1975), de Hillers, i Manifiesto de los falangistas independientes (1977). Mort Franco, el FES primer s’anomenà Frente de Falangistas Independientes i després FEI.
Durant la Transició, la FEI devia assolir la màxima projecció entre 1978 i 1979. Ha concorregut a diverses convocatòries electorals des del 1977. En les eleccions europees de 1999 obtingué 2.098 vots a Catalunya. A més de la secció juvenil, en disposa d’una d’universitària (el FES). Premsa: Resurgir; Misión; Sindicalismo i No Importa. Les associacions Ruíz de Alda i Octubre també han editat butlletins. La seva presència a Catalunya ha estat irrellevant.