Els GAC pretenien l’evolució ideològica del Partit Carlí [PC] vers un sistema de socialisme d’autogestió global i el desplaçament dels sectors tradicionalistes i integristes que encara influïen en la direcció del partit. Quan el III Congrés del Poble Carlí (4/VI/1972, Arbonne, França) adoptà la línia ideològica del socialisme d’autogestió global, abandonaren la lluita armada i s’autodissolgueren. S’assentaren principalment a Navarra, País Basc, Aragó i Catalunya.
Iniciaren les seves accions la nit del 7 al 8 de setembre de 1968 i les més espectaculars tingueren un ampli ressò en els mitjans informatius. Les més destacades foren l’assalt a Radio Requeté de Pamplona, amb l’emissió de proclames revolucionàries durant sis minuts (2/V/1970); l’assalt i destrucció de la maquinària del diari El Pensamiento Navarro, de Pamplona (23/VIII/1970), que els tradicionalistes franquistes havien pres al PC; l’assalt del repetidor de TVE de Berberana (Burgos), per tal d’interceptar el missatge de Franco de fi d’any (30/XII/1970), i la col·locació a Pamplona d’una bomba al monument del Duque de Ahumada (8/III/1972). Components destacats entre altres foren: Carlos Catalán, José Antonio Cob, Enrique Enciso, José Antonio García Robles, Juan Antonio Giró, José M. Porro i Juan Querejeta Vera.