Fou creada el 3 d’abril de 1962 i la presidí inicialment José Luis Zamanillo i, anys després, Ignacio Romero Osborne, marquès de Marchelina. El 3 d’agost de 1965 aquest darrer envià un escrit a Fran-co en què manifestà que els requetès no acceptarien Joan Carles de Borbó com a titular de la futura monarquia. L’Hermandad fou una important organització autònoma del Partit Carlí que, a través del seu president, acatà la línia ideològica, aprovada pel III Congrés del Poble Carlí (4/VI/1972, Arbonne, França), basada en el socialisme d’autogestió global. El 1974 protagonitzà una aspra polèmica amb José Antonio Girón, que anuncià que els antics Requetès eren representats en la Confederación de Hermandades de Combatientes del 18 de Julio, fet desmentit públicament per Marchelina, que acusà el franquisme d’haver reprimit el carlisme. Posteriorment, procedí a autodissoldre’s oficialment. No obstant això, els excombatents del carlisme filofranquista mantingueren aquest nom i el d’una Jefatu-ra Nacional de Requetés dirigits per José Arturo Márquez de Prado, impulsor d’una refundada Comunión Tradicionalista el 1975.