A l’inici tingué una important projecció intel·lectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera.
El seu origen se situà el 1922 (abans de la “Marxa sobre Roma”), quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista (o simpatitzants) menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya (notablement en medis jaumins), paral·lela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra (desembre de 1922). L’aparició dels “tracistes”, saludant amb el braç estès i uniformats amb camisa blava, provocà el primer debat sobre si era possible el feixisme a Espanya.
Sense un lideratge únic i carismàtic (toti al·ludir al capità Alberto de ArdanazSalazar com “nuestro jefe”), el grup fousecundat per capitans de l’Exèrcit de línia “juntera”, com Enric Pérez-Farràs, protegits pel general Eduardo López de Ochoa. A l’estiu de 1923 volgueren convertir Gonçal de Reparaz pare en el seu maître à penser, sense que aquest (a desgrat d’afiliar-s’hi) ho assumís. El nom del grup significava “el perfil”, “el pla” o “el disseny” per redibuixar la pàtria espanyola. En el seu manifest fundacional (març de 1923), La Traza assegurà que “Quiere terminar con el barullo y el escándalo político existentes, con las actuales organizaciones en mesnadas que, insaciables, amenazan,en cada nueva incursión por el Poder, no dejar en seguro nada valorable”. Prometé defensar “la patria única e indivisible” i denuncià “el delito de lesa patria” dels funcionaris “que se lucran con los bienes del Estado”, i afirmà que “los tracistas, una vez dueños de los archivos de Estado, examinarán las actuaciones anteriores”.
Tanmateix, el col·lectiu mai no tingué una presència política efectiva. Setmanes després del cop d’estat de 1923, esdevingué Partido Somatenista Civil Español i després Federación Cívico-Somatenista, per aprofitar el discurs primoriverista del “Gran Somatén Nacional”, malgrat que el seu camí fou tallat per l’excés de protagonisme de la Capitania General i el “partit militar” que l’envoltava. Així, La Traza s’adherí a la Unión Patriótica [UP] en ser presentat el projecte (abril de 1924), que tenia el suport dels generals. Però el seu relatiu protagonisme “upetista” com a “Unión Patriótica pura” (ara sota el lideratge del Dr. Joan Soler i Roig, de l’àmbit tradicionalista, i César Gimeno Suñer,capità d’enginyers), topà amb l’entrada de personalitats de la Unió Monàrquica Nacional. Els tracistes publicaren irregularment la revista La Traza (agost de 1924-finals de 1925).
Quan el 1925 fou liquidada la Mancomunitat, l’espai polític dels tracistes desaparegué. Morta l’organització el 1926 per la pressió de Milans del Bosch per integrar en l’UP els grupuscles monàrquics, dretans o ultranacionalistes, la Federación Cívico-Somatenista donà pas a diversos nuclis espanyolistes (com la Peña Ibérica, el Grupo Alfonso o Derecha Social) que mantingueren viva l’extrema dreta barcelonina en la transició de 1930-1931, en desfer-se l’UP. Un nucli fidel a Ardanaz sobrevisqué al seu voltant fins a la seva mort (febrer de 1935). Alguns tracistes evolucionaren sota el guiatge de López de Ochoa: Pérez-Terol fou secretari de Felip de Solà i Cañizares a la Dreta Liberal Republicana de catalunya i Pérez-Farràs fou una mena d’“ajudant de camp” de Macià el 14 d’abril de 1931.