Preconit-zà una línia “nacionalsindicalista” (per exemple, reclamà nacionalitzar la banca) de singular eclecticisme ideològic (reivindicà Bakunin) i inquietuds ecologistes. Canvià el nom per similitud amb Acción Social (el partit fundat per José M. Ruiz-Mateos) i al juliol de 1987 es convertí en Movimiento Autónomo Solidarista. Aleshores seguí molt més les consignes del solidarisme francès, sorgit a la primeria dels anys setanta, radicalment anticapitalista i antisoviètic, paneuropeu i solidari amb lluites antiimperialistes diverses (el MAS se solidaritzà amb la guerrilla afganesa i l’Iran de Khomeini). Liderat per Juan Antonio Llopart, tingué una dotzena de seguidors. Premsa: Rebeldía, CEMAS (Comité de Estudiantes del MAS), Rebeldía Obrera. Órgano laboral del MAS i Boletín Informativo. Al juliol de 1988 s’integrà en la Coordinadora Alternativa Solidarista.