Considerà que, enfront del capitalisme d’Estat i de l’oligarquia financera i industrial que el dirigeix, calia defensar un programa anticapitalista i les Plataformes anticapitalistes de Comissions Obreres. El 1975 celebrà el I Congrés. El 1977 dotà de plena autonomia la secció catalana, que esdevingué l’Organización de Izquierda Comunista de Cataluña. El mateix any una escissió originà el Col·lectiu per la Unificació Marxista. Concorregué a les eleccions legislatives d’aquest any en la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors (amb Acción Comunista i el Partit Obrer d’Unificació Marxista). El primer candidat fou Emilio Espín. El 1979 es fusionà amb el Movimiento Comunista de España. Dirigents: Dídac Fábregas i Emilio Espín. Comptava amb una Juventud de Izquierda Comunista. Publicacions: Vanguardia Comunista, Revolución (1975-1978), Barricada Comunista, Lluitem (1977), Vallès Obrer i La Voz de los Trabajadores (1977-1979).