Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats. Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional. Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona (2.410 vots) i després desaparegué. Dirigents: José Rodríguez Carreras (president), Aurelia de la Sierra y del Río (secretària general), Lucienne Hernández i Pedro García.