És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers. El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions. Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores. Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats: 2.751 vots en les autonòmiques de 1984; 2.467 en les legislatives de 1986; 6.936 en les europees de 1987; 2.727 en les autonòmiques de 1988; 3.022 vots en les legislatives de 1989 i 2.258 en les autonòmiques de 1992. A finals de la dècada dels vuitanta adoptà el nom de Partit dels Obrers Revolucionaris d’Espanya. En el X Congrés (juliol de 1992) decidí eliminar el terme “España” del nom, per demostrar el seu reconeixement de la realitat plurinacional de l’Estat. Com a Partit Obrer Revolucionari, els resultats electorals foren els següents: 3.246 vots en les legislatives de 1993; 3.195 en les europees de 1994 i 3.886 en les autonòmiques de 1995. El 1996 demanà el vot per a Iniciativa per Catalunya i al maig de 1998 participà en la fundació d’Esquerra Unida i Alternativa. Amb implantació a Barcelona, Sabadell, l’Hospitalet i Girona, els líders són Alfons Bech, Àngels Tomàs i Lluís Artur van den Eynden (Aníbal Ramos). Premsa: La Aurora (des de 1974), L’Aurora (1981-1993), Força Obrera (des de 1994), Bandera Comunista (teòrica, des de 1975) i Correspondencia Internacional (des de 1994). Les Juventudes Revolucionarias de España canviaren el nom, el 1981, pel de Joven Guardia Roja Internacionalista. Han publicat Juventud Revolucionaria, Joven Guardia Internacional, Jóvenes en Combate i Joven Revolucionario.