Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme (notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista), del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana. El Debate n’era el diari proper. Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social. El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo. En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila. El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco Aizcorbe Oriol i Ramon Bassols; també en foren membres Nicolás Santos de Otto (catedràtic de Dret Canònic de la Universitat) i Josep Ayats Surribas (secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona). Al setembre de 1923 la direcció es dividí entre els partidaris de la col·laboració amb Primo de Rivera (Víctor Pradera) i els contraris (Ossorio). Aquests darrers, en minoria, se’n separaren. Al gener de 1924 creà una secció juvenil anomenada Vanguardia Social Popular. El PSP es mantingué fins a finals de 1924 i els seus integrants s’incorporaren a la Unión Patriótica.