És conegut també com a Partido Social Regionalista (Unión Institucional). Es declarà monàrquic, popular, social i democràtic, sense amagar les seves arrels carlines. En el seus inicis tingué certa ressonància com a articulador d’un gran pacte de la dreta catalana. Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora (el Pacte Català o d’Hostalrich) amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partit Democràtic Català. Fracassada aquesta iniciativa, participà en una nova aliança electoral, Concòrdia Catalana (amb el Partit Conservador de Catalunya i Catalònia-Partit Polític Català), que també resultà frustrada. Finalment, no va concórrer a les eleccions legislatives de 1977. Vinculat a l’Hermandad Nacional del Maestrazgo, defensà la conversió de la regió del Maestrat, a cavall entre Castelló, Tarragona i Terol, en comunitat autònoma. Més endavant mantingué relacions amb l’Agrupación de Electores Ruiz-Mateos, amb la qual pretengué de constituir una gran coalició conservadora europea (Alianza Social Democrática Europea), que no es materialitzà. Dirigents: Ramon Forcadell (president) i Francesc Xavier Montesa i Manzano (secretari general). Està vinculat a la revista Maestrazgo i a la Revista Monárquica Maestrazgo.