Fou més conegut com a PSUC-Comorera. Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana. El 1952 Comorera s’instal·là clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957. El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili. El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya (Congrés). Publicacions: Treball (1952-1954) i Circulars (1954-1976).