A Catalunya fou impulsada pel precedent Club Ágora. Defensà la necessitat d’efectuar reformes del franquisme i que la Transició no suposés continuisme. Inicialment s’allunyà de Fraga, en discrepància amb les seves aliances polítiques (en impulsar la creació d’Alianza Popular [AP] amb altres partits més dretans). La RDC alternativa defensà l’evolució del règim franquista vers una democràcia pluralista i amb autonomies regionals. Assajà una entesa (coneguda com a Pacte d’Hostalrich o Pacte Català) amb el Partit Democràtic Català, el Partido Social Regionalista i Unió Catalana. Amb la constitució d’AP a Catalunya, RDC s’apropà novament a Fraga, mentre Josep A. Trabal Sans se’n separà per crear la Unión Democrática del Progreso Social. RDC fou una de les 7 formacions que integraren la Federación de Partidos de Alianza Popular que donà lloc a AP el 1977. Participà en les eleccions legislatives d’aquell any en la coalició AP-Convivència Catalana. Principals dirigents: Pedro Penalva Borràs, Manuel Milián Mestre, Josep M. Santacreu, Juan Echevarría, Joan Josep Folchi, Jaume Torras Magem, Alexandre Pedrós, Lluís Cierco i José Aragonés. A través de Santacreu, propietari del Diario de Barcelona des de l’octubre de 1975, RDC intentà d’emprar el periòdic com a canal d’expressió.