Era promogut per periodistes vinculats als antics òrgans de premsa del Movimiento (sense que això impliqués una afinitat ideològica amb el franquisme), en percebre que aquests mitjans podien ser privatitzats amb la democratització. Així, la ULE es proposà de reivindicar uns òrgans de premsa públics, per tal d’assegurar el dret dels ciutadans a expressar-se lliurement. Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 (1.849 vots). El secretari general era Domingo de Guzmán Roibas. A Catalunya els representants visibles foren Antonio Merino, Maria del Mar Garayoa i Alfonso Senserrich. Restà inactiu després de les eleccions.