Professor a la Universitat de Harvard, fou un dels iniciadors d’aquesta especialitat, de gran tradició en aquest centre universitari, i també fou redactor del Journal of Economic and Business History. Així mateix, professà a les universitats de Cornell (a partir del 1910) i Boston (des del 1920). Intentà aplicar als seus estudis històrics els mètodes quantitatius, com també ho feren els seus deixebles, algun d’ells força important (Earl J. Hamilton o Artur H. Cole). És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 (1913) i d’A History of Mecanical Inventions (1929), la seva obra més coneguda. El 1929 es traslladà temporalment a Barcelona, on inicià la seva recerca que el portà, amb el temps, a publicar un important estudi: The Early History of Deposit Banking in Mediterranean Europe. Part I: The Structure and Functions of the Early Credit System. Part II: Banking in Catalonia, 1240-1723 (1943). Aquesta monografia fou criticada per Michael M. Postan per la seva suposada manca de nexe amb la història general de l’economia i per la manca d’aprofundiment en les funcions reals dels dipòsits. Posteriorment, entraren en el debat Jaume Vicens i Vives i Henry Lapeyre, que li recriminaren una excessiva preeminència de la teoria i poca sensibilitat cronològica (en concret, Vicens hi discrepà respecte a la important devaluació monetària de la Barcelona del 1453). Tot i això, es tracta d’un treball encara no superat que, si més no, assentà els fonaments de posteriors recerques en un tema tan complex com el de les finances a l’Edat Mitjana. Usher fou un dels pioners de la història econòmica tal com s’entén avui dia, perquè parteix de la visió que aquesta disciplina ha de basar-se en estudis de detall, que després esdevinguin la base d’un tractament temàtic més ampli.