Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s. XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia (1878), de Damián Fonseca, i la Crónica (1881-82), de Martí de Viciana; o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M. Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda. La seva primera publicació fou el Dietario valenciano (1619-1632) (1921), d’Álvaro i Diego de Vich; després també publicaren, entre d’altres: Valencia antigua y moderna (1923-24), de Marc Antoni Orellana; la Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III (1926-27), de Felipe Gauna, a cura de S. Carreres i Zacarés; l’Autobiografía y justas poéticas (1929), de Bernat Català de Valeriola, a cura de S. Carreres i Zacarés i el baró de San Petrillo; el Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e regne de València (1308-1644) (1930-35), a cura de S. Carreres i Zacarés; el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim (1932), de Melcior Miralles, a cura de J. Sanchis i Sivera; els Apuntamientos (1936-46), de Francesc Diago, a cura de J.M. Garganta; Capillas y sepulturas del Real Convento de Predicadores de Valencia (1949-52), de Josep Teixidor, a cura del baró de San Petrillo; el Dietari (1960), de Jeroni Sòria, a cura de Francesc de P. Momblanch, i El Llibre Blanch de la Governació (1971), a cura de Desemparados Pérez.