Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete. El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs. Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca. Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge. L’Acta fa constar que una gran armada turca composta per unes 140 galeres arribà davant del port de Maó, que era defensat per les bateries del castell de Sant Felip. El regent ordenà que la població civil de les viles menorquines es concentrés a Ciutadella, que aleshores era la capital de l’illa. Els turcs, però, desembarcaren a Ciutadella i posaren setge a la vila, defensada per uns 620 homes, la major part dels quals eren de les milícies insulars, i només 40 soldats professionals. Els menorquins es negaren a rendir-se malgrat l’aclaparadora superioritat dels turcs (un exèrcit d’uns 15.000 homes) i resistiren durant nou dies els assalts continus dels otomans. La nit del 8 al 9 de juliol, després d’haver-se destruït les municions per l’incendi de la universitat, les autoritats decidiren evacuar la vila, però la columna fou sorpresa i delmada pels turcs. Finalment, el 9 de juliol es produïren els assalts definitius: els turcs entraren per l’enderrocada muralla i eliminaren la resistència dels 200 defensors que hi quedaven. Ciutadella fou saquejada durant tres dies i gairebé totalment destruïda. Els supervivents (entre 3.200 i 4.000 persones) foren deportats a Constantinoble i la major part no retornà mai més a Menorca. L’Acta de Constantinoble ha estat el document bàsic per a estudiar el setge i l’assalt de Ciutadella a mans dels turcs. Atès que actualment es disposa d’altres testimonis es pot afirmar que, en general, el document s’ajusta als fets reals. L’Acta ha estat citada i estudiada per gairebé tots els historiadors que s’han referit al s. XVI menorquí o a la història de Menorca.
L’Acta de Constantinoble ha estat objecte de diverses edicions al llarg del s. XX: Hernàndez i Sanz, F.: “Documentos relativos al sitio y saqueo de Ciudadela por Mustafá Piali”, El Eco de Ciudadela, 162 (1908); reproduït a la Revista de Menorca, Ateneu de Maó (1908); Salord i Farnés, J.: El Acta de Constantinopla, “Monografías Menorquinas”, 1, Impremta Al·lès, Ciutadella (1952) (inclou la transcripció catalana i la traducció castellana); Acte de la Desgràcia de Ciutadella, edició facsímil, Impremta Al·lès, Ciutadella (1958) (inclou la transcripció catalana a cura de Josep Salord i Farnés); Julià Seguí, G. (estudi preliminar): Acta de Constantinoble. Edició paleogràfica i transcripció catalana seguida de la versió castellana del text, Edicions Nura, Ciutadella 1984.