Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors. És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intel·lectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural. D’altra banda, vol posar fi a la parcel·lació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt. Nasqué fora de la universitat, però gràcies a l’impuls del grup d’universitaris que promogueren el I Simposi d’Història de l’Horta-Albufera (1984), sota la direcció de l’historiador Sebastià Garcia Martínez. La revista inicialment volia aplegar la recerca centrada a la comarca de l’Horta-Sud, propòsit estimulat per dos fets interrelacionats: l’increment d’una producció acadèmica qualificada, sense recursos de publicació, i la necessitat d’integrar aquesta producció dins una publicació periòdica, amb la voluntat de normalització cultural i amb el compromís de l’ús del català com a vehicle científic. La iniciativa col·lectiva d’Afers s’inscriu en un moment febril d’activitats culturals i d’optimisme polític del País Valencià. El consell de redacció del primer número aplegà les persones compromeses en el projecte des del primer dia: Cristòfor Aguado Medina, Joan Iborra Gastaldo, Antoni López Quiles, Vicent S. Olmos i Tamarit, Pau Pérez García i Josep Sargués Guillem. Aquest primer exemplar era miscel·lani i recollia una part del material del I Simposi d’Història de l’Horta-Albufera. L’editorial del número 2 (maig del 1985) verificà l’èxit del projecte i la necessitat de superar els límits comarcals previstos inicialment. Fou aleshores que el consell de redacció fixà la filosofia definitiva de la revista. A partir del número 3 (1986) —moment en què ja disposà d’adreça de redacció a Catalunya—, començà a oferir monogràfics, el primer centrat en la guerra civil al País Valencià. Malgrat la mort inesperada de Sebastià Garcia Martínez, la revista tancà el número 4 amb el compromís de continuïtat. El 1987 aparegueren els números 5 i 6, un volum doble d’homenatge a Garcia Martínez. Aleshores, es feu un reajustament del consell de redacció, el qual, sota la direcció de Manuel Ardit Lucas —un altre historiador sortit de la Universitat de València dels anys d’exercici docent de Joan Reglà i Miquel Tarradell i amic de Garcia Martínez—, integrà professorat universitari de Catalunya, i aplegà i formalitzà un consell assessor compost per historiadors, geògrafs i persones relacionades amb el món universitari o de la cultura del conjunt dels Països Catalans o de l’estranger, vinculats als estudis d’història centrats en els territoris catalans lato senso. El 1994 la revista passà a tenir adreça editorial també a les Illes Balears i el consell de redacció s’adaptà a la nova ampliació. Des del número 8 (1988-89) l’historiador valencià Vicent S. Olmos i Tamarit, lligat a la publicació de l’inici, assumí un paper molt dinamitzador com a cap de redacció. L’any 2002, amb una periodicitat quadrimestral i sense cap subvenció institucional del País Valencià, a causa del gir polític dretà de les institucions valencianes, la revista es manté —gràcies a la seva qualitat— per la via de les subscripcions i la venda, i ha reeixit en la seva voluntat de ser una publicació nacionalment “normal”. Afers sol alternar números miscel·lanis amb altres de monogràfics constituïts per dossiers d’història o dossiers de pensament d’actualitat. Tot i el seu marcat caràcter de revista d’investigació centrada en els Països Catalans, també aplega sovint dossiers de caràcter europeu historiogràfics i de pensament. Entre els dossiers de temàtica històrica nacional destaquen: “Cent anys de catalanisme”, coordinat per Josep Termes; “Molins d’aigua”, amb la col·laboració de Thomas F. Glick; “Els Borja”, coordinat per Miquel Batllori; “Conquesta i organització feudal de Mallorca”, coordinat per Miquel Barceló; “Sobreviure al franquisme”, coordinat per Josep Benet, i “Catalunya Nord (segles XV-XIX)”, coordinat per Núria Sales. Entre els números monogràfics de temàtica històrica o de pensament fora de l’àmbit nacional, cal esmentar: “Nació i nacionalisme a l’Europa central i oriental”, coordinat per Alfons Cucó; “La dècada del realisme a l’Àfrica (1895-1995)”, coordinat per Alfred Bosch i Jaume Castro; “Repensar el feixisme”, coordinat per Ismael Saz; “Les dones i la història”, presentat per Anna Aguado, i “Alemanya, deu anys sense mur”, presentat per M. Janué i Miret. Ha tingut col·laboracions tan diverses com les de Pierre Guichard, James Casey o Pedro Ruiz Torres sobre el País Valencià, o les de Carrère d’Encausse, Marc Ferro o Alexandre Benningsen sobre el nacionalisme i/o l’islam i la desintegració de la Unió Soviètica. Inclou també el postscriptum, que recull propostes crítiques i reflexions d’investigació, i les seccions de recensions i de ressenyes culturals informatives.
Lectures
- COLOMINES I COMPANYS, A.; OLMOS I TAMARIT, V.S.: “Afers. Fulls de Recerca i Pensament. Una revista valenciana dels Països Catalans. Índex dels números 1-10 (1985-1990)”, Afers, 10, 1990, p. 489-518.
- OLMO I TAMARIT, V.S., “Afers. Fulls de Recerca i Pensament”, Transversal, 5, 1998, p. 113-114.