Fill de pares catalans i net de castellans, participà en un primer moment en el moviment revolucionari català del 1640, tot i que després fou perseguit i acabà per exiliar-se a la cort de Madrid, on rebé de Felip IV de Castella un ajut per a la seva manutenció i la de la seva germana. Fou autor d’unes Misceláneas históricas y políticas sobre la guerra de Cataluña desde el año 1639, dedicades a Felip IV. El relat d’aquest exiliat filipista s’inicia el 1639 i arriba fins a la caiguda política d’Olivares al gener del 1643. Enmig de prolixes descripcions politicomilitars, la crònica conté apreciables opinions de personalitats de l’època, i és especialment crític envers la figura del comte duc d’Olivares. J.H. Elliott feu el comentari següent d’aquesta obra: «relat molt enfarfegat i poc inspirat dels orígens de la revolució feta per un noble que no la veia amb simpatia» (La revolta catalana, 1966). De la crònica, se’n guarden diversos exemplars: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ms. A-51 i B-36), BUB (ms. 334) i BNM (ms. 1 926). L’any 1889 se’n publicà una edició parcial i C. Pujol i Camps en reproduí diversos fragments en els apèndixs de la crònica de Parets publicada en el Memorial Histórico Español, vol. XX-XXV (1888-93).