Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar (des del 1940) excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’Illici. Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español (1948). Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz. Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Els seus estudis, especialment dedicats a la cultura ibera, li permeteren aplegar una col·lecció d’antiguitats que es conserva al museu existent en el mateix jaciment, que conté set estrats diferents superposats. La seva obra historiogràfica principal és formada pels nombrosos informes i comunicacions sobre troballes arqueològiques presentats a congressos i publicats en revistes especialitzades. Entre la bibliografia destaquen: La Dama de Elche (1945), Historia de Elche (1971) i La cerámica ibérica de La Alcudia de Elche (1990). El seu fons personal està en mans dels seus hereus, tot i que el jaciment de l’Alcúdia i el seu museu són tutelats, des del 1996, per una fundació cultural vinculada a la Universitat d’Alacant.