Vida i obra
Col·laborà amb el negoci del seu pare, que era contractista d’obres (1928-35), i després fou secretari a l’Ajuntament de Palaldà (1935-42) i al dels Banys d’Arles (1942-44). De formació catòlica tradicional, carlista i nacionalista, milità de jove a l’Association Catholique de la Jeunesse Française i a la Ligue d’Action Française (de Charles Maurras). El 1930 es casà amb una jove barcelonina i esdevingué un convençut defensor del catalanisme, en un període en què es concretava la renaixença política catalana amb la instauració de la Generalitat de Catalunya, i milità activament en el si del Felibritge. El 1933 participà en el primer centenari de la Renaixença catalana, a Barcelona, on feu amistat amb Josep M. Batista i Roca (de Palestra) i amb joves occitanistes, com Jòrgi Reboul i Carles Camproux. Coincidint amb aquest centenari publicà, sota el pseudònim de Josep Vergès, el llibret Histoire résumée de la Catalogne française, avec notions de la Catalogne intégrale (1933), la primera història de la Catalunya del Nord tractada des d’una perspectiva nacional catalana. Dos anys més tard aparegué l’estudi Roussillonnais, sauve ta langue catalane. Il est encore temps! Quelques observations sur l’état actuel de la langue catalane en Roussillon (1935), on denuncia la corrupció del català rossellonès, i propugna la grafia normalitzada de l’Institut d’Estudis Catalans. Creà el primer curs de català per correspondència a l’Estat francès (1936-38). El 1936 fundà el butlletí Nostra Terra, i poc després, el moviment “Nostra Terra, associació de la Joventut catalanista” de les comarques de la Catalunya del Nord. Deixà de treballar per al catalanisme el 1942, i el 1944 marxà a Barcelona, on morí sobtadament al març del 1950.
D’escàs valor científic, l’obra de Miàs trenca decididament amb la tradició localista de la historiografia nord-catalana, que, de fet, coneixia poc. La seva Histoire résumée de la Catalogne française, avec notions de la Catalogne intégrale és una obra inspirada en el Breu compendi de la història de Catalunya, de Rafel Monjo i Segura (1931, 6a ed.). L’objectiu de l’autor fou donar una consciència nacional catalana als seus compatriotes, és a dir, introduir el catalanisme d’Enric Prat de la Riba a la Catalunya del Nord, amb una visió pancatalanista, d’acostament a Occitània, i de construcció federal europea. Un ideari de ruptura respecte al pensament republicà dominant a la França d’aleshores. En aquest sentit, Miàs fou el precursor del catalanisme contemporani i un dels artífexs de la normalització de la llengua a les comarques nord-catalanes. Deixà molts articles en la premsa local i una obra inèdita.
Lectures
- GRAU, P.: Introduction à l’étude du problème national catalan en France Alfons Mias et les origines de “Nostra Terra”, Mémoire de Maîtrise, Universitat de Montpeller, 1981.
- — “Alfons Miàs”, Terra Nostra, 91-92, Prada 1996, p. 68-71 [volum dedicat a “Vichy, l’Occupation Nazie et la Résistance Catalane”].
- VILLANOVE, J.: Histoire populairedes Catalans, vol. III, Imprimerie Sofreix, Perpinyà 1981.