Aquest cronicó pertany a la família rivipul·lense, iniciada a la primera meitat del s. XI a l’abadia de Ripoll, i de la qual l’Alterum constitueix el testimoni més antic. El cronicó fou dut al monestir de Roda de Ribagorça vers la fi del s. XI, on fou continuat fins el 1205. Les anotacions relatives a la regió de Roda comencen amb l’al·lusió de la presa de Montsó per Pere I d’Aragó l’any 1089. Sembla que l’arribada d’aquest Rivipullense a la Ribagorça cal cercar-la en el nomenament de Salomó, monjo de Ripoll, com a bisbe de Roda el 1068, el qual ocupà aquest càrrec fins el 1074 o poc temps després. Salomó fou deposat del bisbat, segurament per raons polítiques, i marxà tot seguit cap a Ripoll. Des d’aquí continuà mantenint contacte amb la seva exdiòcesi, com testimonia una carta que trameté a Pere I, al bisbe Llop i als habitants de Roda, editada per Jaume Pasqual. El cronicó s’inicia amb el naixement de Crist i es perllonga fins el 1205, any de la mort del bisbe Gombau. Al final, s’hi afegí una notícia del 1080 sobre la querella i la concòrdia entre Garcia, Episcopum Aragonensem, i el bisbe rotense Ramon. Cal assenyalar també, com a tret comú en altres cronicons de la família ripollesa, i no sols atribuïble a la tradició ribagorçana, la consignació dels anys segons l’era hispànica; en aquest cas, fins el 864 de l’era. Seguidament, a partir del 926, els anys són esmentats segons l’any del Senyor.
Lectures
- COLL I ALENTORN, M.: “La historiografia de Catalunya en el període primitiu”, Historiografia, Barcelona 1991, p. 11-62.
- PASQUAL, J.: El antiguo obispado de Pallás en Cataluña, Tremp 1785, p. 109.
- SÁNCHEZ ALONSO, B.: Historia de la historiografía española, Madrid 1947, p. 150-151.
- VALLS I TABERNER, F.: “Els inicis de la historiografia catalana”, Matisos d’Història i de Llegenda, Barcelona 1932 [reed. Saragossa 1991], p. 112-128.