Vida i obra
Descendent d’una família de magistrats, es doctorà en lleis. Després de ser destinat (1879-84) a diverses localitats espanyoles, fou nomenat fiscal de l’Audiència de Mallorca. L’any 1866 fundà, amb Artur Pedrals i Gaietà Carreras, i dirigí la revista Memorial Numismático Español. És autor de l’obra inèdita Nociones históricas del pueblo de Caimari (1732-1884), transcrita per Pau Morro i complementada per Gabriel Melià. La seva vàlua com a numismàtic ja fou reconeguda pels seus contemporanis i es manté en plena vigència. En aquest camp destaquen dues obres: Numismática Balear (1879) i Indicador manual de Numismática Española (1891) –textos oficials de l’Escola de Diplomàtica–, que no han perdut cap dels seus valors i encara són obres de consulta útils.
Del Campaner historiador destaca el Cronicón Mayoricense (1881), recull de notícies sobre Mallorca ordenades cronològicament (1229-1800). Aquesta obra, un clàssic de la història mallorquina, fou novament editada per la impremta de Mn. Alcover (1967) afegint-hi un repertori alfabètic de totes les notícies i un índex realitzat per Jaume Cardà i Oliver. A la Biblioteca Bartomeu March Servera, de Palma, es poden localitzar uns apunts originals que recullen dades pertanyents en la seva majoria al s. XVIII i que l’autor utilitzà per a escriure aquesta obra.
La personalitat menys coneguda de Campaner abraça dos camps que presenten un interès especial: la ceràmica medieval i els estudis islàmics. En el primer aspecte la seva aportació fou cabdal, ja que, davant la hipòtesi plantejada per Davillier i altres autors sobre la fabricació a Mallorca de les ceràmiques daurades, conegudes arreu del món com a maiòliques, Campaner demostrà la inexactitud de tal pretensió. De totes maneres, no fou profeta a la seva terra i l’origen mallorquí de la maiòlica s’ha mantingut, equivocadament, al llarg dels temps. La seva col·lecció de ceràmica es conserva al Museu Diocesà de Mallorca.
En el segon aspecte, el llibre fonamental de Campaner és Bosquejo histórico de la dominación islamita en las Islas Baleares (1888), elaborat a partir de fonts llatines i àrabs que l’autor confrontà amb les versions angleses i franceses del moment. L’obra és encara de consulta obligada per a l’estudi dels tres segles llargs de dominació islàmica a Mallorca. Malgrat que han aparegut noves fonts documentals que en modifiquen aspectes concrets, el text de Campaner manté la seva vigència. Dins la historiografia del s. XIX fou un dels historiadors amb un sentit crític més acurat i que utilitzà uns esquemes metodològics més d’acord amb els criteris d’investigació històrica moderna. El 1987, el llibre fou reeditat amb un pròleg de Guillem Rosselló Bordoy i un informe crític de Francisco Codera.
Altres obres notables d’aquest autor són: Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857), Discurso leído en la Universidad Central ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del principado de Cataluña (1859), Dominación Árabe en las Baleares. Reseña cronológica de los Gobernadores y Emires de estas islas (1860) i La dominación islamita en las Islas Baleares. Prólogo de Guillem Rosselló Bordoy. Informe crítico de Francisco Codera (1987).
Lectures
- LLABRÉS, G.: [estudi necrològic], Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, abril 1894.
- SALVÀ, J.: “Campaner y el Cronicón Mayoricense”, Estudis Baleàrics, 5, 1982.
- SUREDA BLANES, J.: Petites històries, Moll, Palma 1987.