Vida i obra
El 1942 es llicencià en història a la Universitat de València,on fou professor auxiliar(1942-43), i el 1948 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Madrid amb El levantamiento foráneo de Mallorca. El 1943 es traslladà a Palma, on es dedicà a l’ensenyament de la geografia i la història com a catedràtic d’institut (fins el 1971). També col·laborà amb el CSIC (1944-63), investigant sobre l’aixecament forà a Mallorca i sobre l’època de Ferran el Catòlic al Regne de Mallorca. El 1967 s’incorporà a la Secció Delegada de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, a Palma, i el 1977 assolí el càrrec de catedràtic d’història medieval, que exercí a la Universitat de les Illes Balears fins a la seva jubilació el 1985. A partir del 1986 continuà la docència a la mateixa universitat com a professor emèrit.
La seva arribada a Mallorca comportà una onada d’aire fresc per a la historiografia illenca, ja que introduí la preocupació per l’anàlisi rigorosa de la documentació i per la metodologia, com també la necessitat d’entrar en contacte amb els nous corrents historiogràfics. L’any 1968, en un article publicat en la revista Mayurqa, Santamaria considerà que calia remarcar els factors socioeconòmics per a poder oferir una “interpretació autèntica de la vida”, propugnà la conveniència d’una aproximació a una “història total” i la necessitat d’una estreta col·laboració amb especialistes d’altres disciplines relacionades amb la història, el dret o la sociologia.
Santamaria es pot considerar la principal figura en l’estudi de l’Edat Mitjana mallorquina. Juntament amb els més de quaranta-cinc anys de docència, destacà pel vessant investigador, la participació com a coordinador i ponent en nombrosos congressos i la seva tasca com a director de tesis doctorals i de llicenciatura, oferint el seu mestratge als qui avui són les figures capdavanteres en l’estudi de l’Edat Mitjana a Mallorca, com Pau Cateura, Maria Barceló i Onofre Vaquer.
La seva obra s’ha centrat en l’estudi del Regne de Mallorca, des de la conquesta, la repoblació i la institucionalització del Regne fins a qüestions com la demografia, l’economia, les problemàtiques socials, el desenvolupament i origen del municipi. En aquest sentit destaquen les obres Sobre el antisemitismo en Mallorca anterior al pogrom de 1391 (1977), En torno a la evolución del modelo de sociedad en el reino de Mallorca (siglos XIII al XVIII) (1981), La Carta de Franquesa de Mallorca, estatuto constituyente del reino (1987), Repoblación y sociedad en el Reino de Mallorca (1230-1343) (1988), Nueva Planta de Gobierno de Mallorca. Enfiteusis urbana y Real Cabrevación (1989), Ejecutoria del reino de Mallorca (1990), La Reconquista y la Repoblación del Reino de Mallorca (1991) i Conversaciones de la dinastía de Mallorca (1993).
També dedicà estudis al País Valencià, com ara Aportación al estudio de la economía de Valencia en el siglo XV (1966), El Consell General de Valencia en el tránsito a la modernidad (2000) i La demografía en el contexto de Valencia. Siglo XV (1992), a Medievalia, i a la Corona d’Aragó (Precisiones sobre la expansión marítima de la Corona de Aragón, 1990). Altres estudis interessants sobre Mallorca són El valle de Sóller y Mallorca en el siglo XVI (1955) i La promoción universitaria en Mallorca. Época de Fernando el Católico (1983). També és autor de Historia de una marginación (2003). Rebé la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1998).
Lectures
- “Homenatge a Álvaro Santamaría”, Mayurqa, 22, 2 vol., 1989.