Vida i obra
És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX. Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València. Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846. Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intel·lectual posterior. Com assenyala el seu principal biògraf E. Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Madrid. També substituí Tomàs Villanova en la docència de la càtedra de zoologia, i fou professor de medicina legal i forense al Liceu de València (1841), just als inicis de la institucionalització d’aquesta branca de la medicina. El 1846 fou nomenat metge honorari de la Reial Cambra. En el context de la pugna entre metges i cirurgians, Chinchilla hi intervingué amb un informe en defensa de la unificació professional, Memoria histórico-filosófica sobre las ventajas de la reunión de la Medicina y la Cirugía... (1839).
La seva obra científica tingué diversos vessants, però el més destacable fou la seva aportació al coneixement de la història de la medicina de l’Estat espanyol. Chinchilla fou hereu d’una tradició historiogràfica iniciada al final del s. XVIII en el context de l’erudició il·lustrada. Les aportacions de Marià Seguer, Antoni Capdevila i Antoni Josep Cavanilles en el camp de la història de la medicina, tingueren un intent de sistematització general en una obra inèdita i manuscrita de Joaquín Villalba. Les aportacions d’aquest corrent historiogràfic anaren vinculades amb les iniciatives i el model marcat per l’erudició europea en història de la medicina i de les ciències del francès François Broussais i l’alemany Kurt Sprengel.
Chinchilla elaborà un seguit d’obres específiques i generals, encaminades a recuperar la tradició historicomèdica estatal. L’any 1841 publicà una Historia particular de las operaciones quirúrgicas (1841), i pocs anys després, un Vademecum histórico bibliográfico de la Anatomía, Fisiología, Higiene y Terapéutica (1844). La darrera etapa de la seva vida publicà l’obra més polèmica i qüestionada, Triunfo de la Medicina Española, o sea, descubrimiento de la circulación de la sangre en el hombre por los médicos españoles (1861), en la qual portà a l’excés la reivindicació nacional característica de la historiografia romàntica i atribuí el descobriment de la circulació de la sang a un metge espanyol del s. XVI: Francisco Matías Martí, l’existència del qual no ha estat demostrada.
La seva obra principal és Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bi-bliográficos de la española en particular: historia de la medicina española, en quatre volums. El primer fou editat el 1841, i els tres següents, entre el 1845 i el 1846. L’obra s’organitza amb un criteri cronològic que abraça quatre períodes: el primer es remunta a l’època d’arribada dels fenicis fins a la invasió islàmica; el segon correspon a l’Edat Mitjana llatina; el tercer va des del final del s. XV fins al s. XVIII, i el quart s’ocupa de la medicina que li era contemporània. El seu principal objectiu és oferir un panorama general de l’evolució de la medicina a la Península Ibèrica mitjançant la recopilació de dades biobibliogràfiques ordenades cronològicament per a reivindicar les glòries de la tradició nacional.
Chinchilla compaginà la redacció de la primera part de la seva obra amb la feina d’ajudant i secretari d’Antonio Hernández Morejón, autor d’una Historia bibliográfica de la medicina española en set volums (1842-47), l’obra més ambiciosa de l’erudició historiogràfica estatal en l’àmbit de la medicina. Aquesta col·laboració i la coincidència dels plantejaments historiogràfics de mestre i deixeble han afavorit certes polèmiques al voltant de l’originalitat de l’obra de Chinchilla. Tanmateix, la comparació de les seves obres indica que la de Chinchilla conté unes 275 referències biobibliogràfiques a metges que no havien aparegut en l’obra immediatament anterior d’Hernández Morejón.
L’obra històrica de Chinchilla constitueix una magnífica mostra de la recerca historicomèdica espanyola del vuit-cents, arrelada en una erudició biobibliogràfica de llarga tradició en el context de la medicina occidental, des dels repertoris àrabs medievals i els primers reculls renaixentistes, fins a les grans enciclopèdies de la Il·lustració.
Lectures
- BUJOSA HOMAR, F.: Filosofía e historiografía médica en España, CSIC, Madrid 1989.
- GRANJEL, L.S.; VILLALBA, J.; HERNÁNDEZ MOREJÓN, A. i CHINCHILLA, A.: Medicina e Historia, 72, 1977.
- LÓPEZ PIÑERO, J.M.: “La tradición histórico-médica valenciana”, Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, 9, 1969, p. 3-9.
- SALCEDO GINESTAL, E.: El Doctor Chinchilla. Estudio biográfico, bibliográfico y crítico, tip. Ángel B. Velasco, Madrid 1904.