Vida i obra
Format a Saragossa i doctorat a Madrid, el 1893 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona, on romangué fins al maig del 1905, en passar a supernumerari per haver guanyat la càtedra d’història d’Espanya antiga i medieval a la Universitat de Sevilla, des d’on es desplaçà a la de Saragossa. Fou acadèmic, entre d’altres, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1899), membre corresponent de la Real Academia de la Historia (institució que havia premiat algun dels seus treballs) i membre numerari de la Real Academia de Ciencias, de Saragossa. Fou rector de la Universitat de Saragossa (1911-13) i governador civil de Girona (1918).
La seva producció es caracteritza pel fet de ser fruit d’una tasca individualista, desvinculada d’adjectius o modes. N’ha constituït un eix vertebrador la preocupació per conèixer la història d’Aragó, els temes de la qual estudià des de diferents àmbits i aprofitant les ocasions que li brindava la seva carrera professional. Al final del s. xix, arran del seu ingrés al cos de facultatius, publicà diversos treballs en la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, referits a la institució de Justícia d’Aragó o a algunes de les persones que n’ocuparen el càrrec. Al començament del s. xx, vinculat ja a la RABLB, publicà diversos treballs sobre les relacions entre la corona catalanoaragonesa i els territoris musulmans, dels quals es pot destacar La Corona de Aragón y Granada (1905-08). També estudià la figura del comte d’Urgell en un treball llegit a la RABLB al tombant de segle, i del 1901 és la publicació d’un conegut treball seu sobre el poder judicial a la Corona d’Aragó, que és la impressió de la seva tesi doctoral. Entre el 1926 i el 1938 publicà diversos articles en la revista saragossana Universidad i el 1930 veié la llum el seu manual La edad media en la Corona de Aragón. En aquesta obra i en un estudi del 1931, potser imbuït per un sentiment contrari a les autonomies, qualificà d’obres apòcrifes el Llibre dels feits d’armes de Catalunya, atribuït a Bernat Boades, i La fi del comte d’Urgell, fet determinant perquè els seus treballs no fossin tinguts en compte per altres autors que estudiaren Boades. Dins de la seva producció destaquen l’estudi sobre la figura de Ferran el Catòlic publicat pòstumament, i la visió de conjunt, ja esmentada, del 1930.
Entre la seva bibliografia més rellevant cal destacar: Las formas actuales de la historia (“Discurso leído en el acto de su recepción pública en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el día 26 de marzo de 1899”, 1899); El poder judicial en la Corona de Aragón (1901) [publicat també en les “Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, VIII (1901)]; La Corona de Aragón y Granada. Historia de las relaciones entre ambos reinos (1908) [obra premiada per la Real Academia de la Historia; havia aparegut en el Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona entre el 1905 i el 1908]; Don Jaime de Aragón, último conde de Urgel (1899) [també en Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, t. VII (1910)]; La edad media en la Corona de Aragón (1944); “La crónica catalana de Bernardo Boades”, Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo (1931), i Fernando el Católico (1941, reimpr. 1949).
Lectures
- GALINDO, P.: Giménez Soler: breve noticia bio-bibliográfica, Universitat de Saragossa, secció de publicacions, 1938 [aparegut en la revista Universidad, 3, 1938].
- RUIZ CABRIADA, A.: Bio-bibliografía del Cuerpo facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos 1858-1958, Madrid 1958, p. 501-504 (núm. 7 826-7 875).