Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444. Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis (1462-82), que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord. Aquestes actes, redactades en llatí, contenen alguns documents i fragments en català i són escrites en primera persona, amb passatges autobiogràfics. Se centren en els problemes d’administració del capítol de Girona i l’actuació del seu clergat durant la guerra civil i els anys següents, sense deixar de banda aspectes d’àmbit europeu com la guerra del turc. L’autor hi insereix comentaris de caràcter més personal que són un bon testimoni de la ideologia dels reialistes gironins agrupats al voltant de Margarit. Hi destaca el seu odi contra els remences, l’oposició entre la fidelitat de Girona al rei Joan i la rebel·lia de Barcelona, l’atribució de trets messiànics a Joan II i, sobretot, al futur monarca Ferran el Catòlic, arran de l’elevació d’aquest al tron de Castella i les seves victòries contra els francesos, que amenaçaven els comtats catalans del nord. Les actes s’inscriuen en el gènere dels dietaris institucionals coetanis (Consell de Cent, Diputació del General) i, pel seu caràcter personal, és útil posar-les en relació amb el dietari privat de Jaume Safont, tot i les diferències ideològiques que separen tots dos autors. A l’Arxiu Diocesà de Girona es conserva un formulari de la segona meitat del s. XV que conté models de documents en ús al vicariat de Girona, alguns dels quals de l’època d’Alfonsello. Les actes han estat editades per Jaume Villanueva (Viage literario a las iglesias de España, vol. VII, Oliveres, València 1821, p. 92; vol. XII, RAH, Madrid 1850, p. 104-105, 262-282 [edició parcial]) i per Fidel Fita (Los reis d’Aragó i la seu de Girona des de l’any 1462 fins al 1482. Col·lecció d’actes capitulars escrites per lo doctor Andreu Alfonsello, vicari general de Girona, L. Obradors i P. Sulé, Barcelona 1873 [edició parcial]).
Lectures
- MIRAMBELL, E.: “El testament d’Andreu Alfonsello”, Revista de Girona, 82, 1978, p. 9-12.
- MARQUÉS I PLANAGUMÀ, J.M.: “Un formulari de lletres de la Cúria Eclesiàstica de Girona, s. XV”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 10, 1991, p. 319-334.
- TATE, R.B.: Joan Margarit i Pau, cardenal i bisbe de Girona, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1976.
- VILALLONGA, M.: La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1993, p. 21-23.