Andreu Martí i Sanz

(Gandia, 1890 — Gandia, 1936)

Clergue beneficiat de la col·legiata de Gandia, capellà de l’exconvent de Sant Roc i arxiver municipal.

Vida i obra

La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía, del qual era redactor. A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari. L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía, on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía.

L’any 1932 Revista de Gandía, veterana publicació de la dreta catòlica, es convertí en òrgan d’expressió de la Dreta Regional Valenciana. Coincidint amb la nova orientació, l’autor hi inicià, amb el pseudònim Cudol, la secció “Ripios i pedraes”, poesies satíriques d’atac polític. També, més esporàdicament, hi inclogué poemes de tema religiós. L’any 1933 fou nomenat director corresponent del Centre de Cultura Valenciana, pocs mesos després que l’Ajuntament republicà el destituís com a arxiver, ben probablement per causes polítiques. Morí afusellat a l’inici de la Guerra Civil Espanyola. La seva obra més destacada és Polvillo de antaño (1932, reed. el 1971), recopilació de la sèrie d’articles esmentada.

Lectures
  1. BLASCO, R.: Poesia política valenciana 1802-1938, Tres i Quatre, València 1979.
  2. GARCIA FRASQUET, G.: Sermons satírics, violes d’or i capellans poetes (La Safor 1900-1936), Saó, València 1996.
  3. ZAHONERO VIVÓ, J.: Sacerdotes mártires (Archidiócesis Valentina 1936-1939), Marfil, Alcoi 1951.