Vida i obra
Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872 i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent. Retornat a València, cursà els estudis de magisteri i obtingué el títol de mestre d’escola el 1877. Exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà (1877-78), Montanejos (1879-80), Nàquera (1880-82), Catadau (1882), Godelleta (1882-84), Benifaió (1884-87), Cullera (1887-96) i Segòvia (1897-1901), on dirigí la revista El Magisterio Segoviano.
La seva obra historiogràfica és molt breu, perquè se circumscriu a dos únics llibres, la Historia de Cullera (1893) i el primer volum de Valencia árabe (1901), però molt estimables i decisius en el context de l’època. El primer, perquè se situa en la línia fecunda i rigorosa de les monografies locals oberta per Roc Chabàs amb la seva Historia de Denia i continuada per Antoni Chabret amb la Historia de Sagunto. I el segon perquè constitueix el primer estudi seriós del període islàmic valencià, tot i les evidents mancances de l’autor, com era el seu desconeixement de la llengua àrab. La Valencia árabe és un gruixut volum en què l’autor recopilà tots els testimonis sobre l’època musulmana al País Valencià, extrets de diverses fonts, generalment de les obres dels arabistes, i agrupats en dues parts: la primera, fins a la desintegració del califat i, la segona, fins a la conquesta cristiana. El segon volum restà ja inèdit, per la mort prematura de l’autor.
La Historia de Cullera constitueix un exemple modèlic de la nova història local, que s’allunya de les fantasies sobre els orígens més o menys mítics de la localitat i que no pretén encabir a la força la història de la població dins els motlles rígids de la història nacional, sinó que tracta de rescatar la singularitat de la pròpia història local, a partir de fonts documentals i, en primer lloc, arxivístiques. Cada capítol inclou al final un apèndix documental, on es transcriuen íntegrament els documents citats en el text o que sustenten les afirmacions de l’autor. Amb tot, no pogué evitar deixar-se arrossegar per la polèmica localista entre diverses poblacions de la Ribera sobre l’emplaçament exacte de la ciutat iberoromana de Sucro, que cada cronista pretenia per a la seva localitat. Llevat d’aquestes concessions al patriotisme local i de tota la part d’història antiga, encara molt subsidiària de les històries generals, l’obra de Piles assoleix un gran nivell a partir de la conquesta i la colonització cristiana del s. XIII, en utilitzar documents originals, tant de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de l’Arxiu del Regne de València com dels arxius municipals de Cullera, Sueca i Alzira. L’obra acaba pròpiament amb el regnat d’Isabel II, encara que l’autor la dilata breument fins al moment mateix de la redacció, i es tanca amb un capítol final sobre els personatges més destacats de la població. La Historia de Cullera fou premiada per la Real Academia de la Historia el 1899 i li valgué, l’any següent, ser-ne elegit acadèmic corresponent.
A pesar del seu tradicionalisme ideològic, temperat els últims anys, les seves obres reflecteixen una concepció moderna de la història, que no es limita només als esdeveniments polítics i militars, com era habitual a l’època, sinó que s’estén al conjunt de les activitats humanes, com ell mateix apunta al pròleg del llibre: «Ello reclama que al hombre se le observe en todas las manifestaciones de su actividad, que no sea tan sólo objeto de estudio el curso de los acontecimientos políticos...; la religión, leyes y costumbres, las ciencias, letras y artes, la agricultura, industria y comercio..., todo esto, y aún algo más de orden secundario, ha de abarcar un libro de Historia para que merezca este nombre.»
Lectures
- “D. Andrés Piles Ibars, Historiador”, necrològica a Almanaque de Las Provincias para 1902, València 1901, p. 485.
- GINER PEREPÉREZ, F.: “Vida de don Andrés Piles Ibars”, publicat com a apèndix a PILES, A.: Historia de Cullera, (2a ed.), Ajuntament de Cullera, 1972, p. 617-659.