Fou un intel·lectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista. Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa (on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci), fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes (1967), on realitzà una interpretació personal del s. XIX català. La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” (representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals) i “xarons” (exponents d’un catalanisme popular fet d’humor desimbolt, d’autodidactisme i d’un radicalisme polític que combinà obrerisme, republicanisme i anticlericalisme), encara avui es pot trobar en alguns dels estudis més innovadors sobre aquell període històric. La seva recerca sobre les arrels i l’aportació creadora del catalanisme popular el dugué també a realitzar una Antologia de la poesia social catalana (1970), que anava molt més enllà dels paràmetres del realisme social, ja que es proposà descobrir el component nacional popular de la poesia catalana contemporània, independentment de l’adscripció política o ideològica de l’autor.