Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries col·laborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina. Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua: Oro y escorias (1893); Episodios ribereños (1906); El último hidalgo (1912); Clara sombra (1915); Las metamorfosis de un erudito (1918), de caràcter autobiogràfic, i El final de una leyenda (1922). Les seves obres Tipos y costumbres de mi tierra, Doce días en Mallorca i Impresiones de un peregrino en Roma (1894), l’acrediten com un destacat narrador.
Ha estat considerat el millor representant de les lletres catalanes menorquines del començament del s. XX per obres com: Per fer gana (1895), Conversa sobre el regionalisme, Del cor de la terra (1910), Classes passives (1910) i Poesies (1911). A partir del 1911 s’instal·là a Barcelona, on col·laborà en La Vanguardia, sota el pseudònim El Licenciado Pablillos; publicà també en els diaris madrilenys ABC, El Debate i El Fígaro. Prengué part en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 i fou mantenidor en els Jocs Florals de Barcelona del 1919. Després de la seva mort, hom ha publicat Del cor de la terra. Proses menorquines (1928), que inclou El viatge tràgic de l’amo en Xec de s’Ullastrar. L’obra en prosa ha estat repetidament reeditada i també s’han publicat les seves Obres completes (1961). Dins el camp de la recerca és remarcable la seva Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona, 1758-1847 (1919).