Vida i obra
Bona part de la seva producció científica se centrà en la mineralogia i la paleontologia, amb incursions en la zoologia. Com era freqüent en aquella època, des del seu vessant de naturalista feu aportacions a l’arqueologia i la prehistòria. Durant la seva estada a Castelló de la Plana, com a catedràtic a l’institut, Boscà feu estudis sobre els terrenys de la província. En el curs d’aquests treballs, fou un dels primers a donar a conèixer a la comunitat científica el descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, a Tírig (“Yacimientos prehistóricos de Tirig. Comunicación verbal”, Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 1917).
Ja a València, ajudà el seu pare Eduard Boscà i Casanoves –catedràtic jubilat d’història natural de la universitat– en el muntatge de la col·lecció paleontològica Botet, i estudià amb detall les valuoses restes humanes que contenia, a més de les nombroses peces de ceràmica incloses al mateix llegat. Tots aquests exemplars procedien de Bolívia i eren de períodes molt anteriors a la conquesta espanyola. D’aquesta manera, Boscà s’erigí en un dels pocs especialistes de l’Estat espanyol en arqueologia americana precolombina, amb treballs com “La Arqueología Centro-Andina precolombina y sus restos en la colección J. Rodrigo Botet”, Anales del Instituto General y Técnico de Valencia (1920) i La Arqueología Centro-Andina precolombiana y sus restos en la colección J. Rodrigo Botet (1936). El 1910, Boscà visità amb el seu pare diversos museus d’Europa i Amèrica que contenien peces paleontològiques i arqueològiques relacionades amb les de la col·lecció Botet. L’estudi d’aquests objectes el familiaritzà amb materials poc abastables, en principi, per a un naturalista i arqueòleg local. Fruit d’aquest viatge fou el treball realitzat per pare i fill: “Los museos nacionales de Buenos Aires y de la Plata”, Anales de la Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, vol. 8, (1915). La principal contribució de Boscà és un treball on estudia els materials arqueològics de l’esmentada col·lecció, tot comparant-los amb uns altres de semblants custodiats al Col·legi de la Concepció d’Ontinyent i a la Universitat de València. Entre els estudis de contingut arqueològic de Boscà també destaca “Cráneos deformados”, Ibérica (1920).
Lectures
- BOSCÀ BERGA, F.: “Antimo Boscá Seytre, difusor contagioso de su entusiasmo por los estudios de la naturaleza”, Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 48, 1950, p. 251-258.
- CATALÀ, J.I.: Los cultivadores de la historia natural en Valencia (1909-1940), Universitat de València, 2000 [tesi doctoral].