Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà. Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà. Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida. Entre la seva bibliografia destaquen les obres: Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell (1971), Història d’Anglesola (1987), Col·lecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona (1987), Història de Cardona (1992), Masies del Solsonès (1995) i La baronia de Rialb (1995).