Vida i obra
De família menestral, estudià francès, anglès i alemany amb diferents professors particulars. Treballà des de molt jove com a dependent encarregat de la correspondència estrangera en diverses cases comercials de Barcelona. La possibilitat d’establir relacions comercials amb la Mediterrània oriental potser fou la causa del seu aprenentatge del grec modern, que li ensenyà Demetrio Carolo, un grec resident a Barcelona, mentre que l’estudi del grec clàssic i de la cultura hel·lènica fou fonamentalment autodidàctic. Ideològicament fou liberal, i sempre es mogué dins els paràmetres del progressisme moderat. Durant el Trienni Liberal fou membre de la Milícia Nacional Voluntària, però el 1823 no s’hagué d’exiliar. Realitzà una estada a Anglaterra (1824-25), que repetí el 1830, durant la qual entrà en contacte amb intel·lectuals de l’exili liberal espanyol i amb membres de l’organització quàquera Society of Friends. Bergnes era catòlic, però la seva vida, impregnada d’un clar ideal deista i filantròpic, l’apropà als valors essencials del protestantisme. Després de les bullangues de juliol-agost del 1835 fou nomenat regidor de l’Ajuntament de Barcelona, i tant el 1837 com el 1840 ocupà el càrrec de segon tinent del 4t batalló de la 4a companyia de la Milícia Nacional de la Província.
El 1828 començà la seva feina com a editor, que desembocà en la fundació de la Imprenta de Antonio Bergnes y Cía, que ja funcionava el 1830. Dirigí l’editorial amb una gran il·lusió i esforç fins el 1843, que, ofegat pels deutes, la traspassà a Joan Oliveres. Continuador de l’esperit romàntic introduït a Catalunya i Espanya pels homes d’El Europeo, a través de l’edició d’obres de Walter Scott impulsà el romanticisme historicista i arqueològic. Entre l’important nombre d’obres de literatura, gramàtica, ciències naturals, medicina, economia, política, geografia i història que edità, destaca la publicació de les novel·les històriques de Ramon López Soler, que signava amb el pseudònim de Gregorio Pérez de Miranda. També edità periòdics i revistes com El Vapor, El Museo de Familias i La Abeja, que afavo- riren la difusió del romanticisme francès, alemany i anglès. Malgrat que es manifestà reticent amb la Renaixença, fou l’editor de la versió catalana del Nou Testament (Lo Nou Testament de nostre senyor Jesucrist, 1836) realitzada per J. Melcior Prat i que havia estat publicada amb anterioritat a Londres el 1832 i el 1835; i també fou el mantenidor dels Jocs Florals del 1861 i autor del pròleg en català de les Poesías catalanas de Frederich Soler (1875), encara que és possible que l’original fos escrit en castellà.
Bergnes compaginà la feina editorial amb les classes d’idiomes. El 1830 obtingué la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona i exercí com a professor substitut (1837), catedràtic provisional (1841) i catedràtic titular (1847) de llengua grega de la Universitat de Barcelona, de la qual fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres (1857) i rector (1868-75). També impartí classes d’idiomes moderns al col·legi Carreras durant la dècada del 1830.
Autor de pocs treballs originals, destaquen diferents gramàtiques (1833, 1847, 1858) i crestomaties gregues, franceses i angleses, una Historia de la imprenta (1831), en la qual defensa el paper de la impremta en la difusió i democratització de la cultura; la lliçó inaugural del curs 1851-52 de la UB i els treballs polítics de maduresa titulats La verdad sobre la República federal (1872) i El progreso (1873).
Segons el testimoni del jurista i economista català Joaquim M. Sanromà, Bergnes fou un home que impressionava per la seva humanitat i gran erudició. Com a editor, a més de la seva aportació en la difusió del romanticisme literari, posà a l’abast d’un lector de classe mitjana un important nombre de llibres d’història, fonamentalment traduccions del francès. Entre el 1830 i el 1832 traduí, adaptà i edità el Précis de l’histoire universelle (Compendio de la historia universal) d’Anquetil. En 1832-34 edità –i segurament hi participà en la traducció i adaptació– el Cours d’histoire à l’usage des élèves de l’École royale spéciale militaire de Saint-Cyr. Histoire Ancienne (1828-29), publicada amb el títol de Curso de historia antigua, de Charles-Emmanuel Guay. El 1836 publicà en sis volums la Histoire de la Révolution Française (Historia de la Revolución de Francia), de l’historiador i polític francès Adolphe Thiers, i el 1838 inicià un projecte ambiciós: l’edició de la traducció de L’Univers pittoresque et description de tous les peuples, de leurs religions, moeurs, coutumes, industries, etc. (Panorama Universal ó sea historia y descripción de todos los pueblos, de sus religiones, leyes, usos, costumbres, etc.), editat per Firmin Didot. L’edició castellana es publicà entre el 1838 i el 1845, superant crisis polítiques i editorials. Inicialment s’oferí per subscripció als lectors del diari El Guardia Nacional. Els lectors crítics de l’època no la consideraren gaire bona (J.M. Sanromà, J. Rubió i Ors, etc.), però tingué una important difusió, i fou utilitzada com a font d’informació sobre la geografia, la història i la cultura dels diferents països del món. El 1839 publicà les traduccions de la Révolution de 1830 (Revolución de 1830), del republicà i socialista icarià Étienne Cabet, i Des Idées napoléoniennes (Las ideas napoleónicas), de Lluís Napoleó Bonaparte.
En 1839-45, Bergnes traduí i publicà, en quatre volums, part de la Histoire d’Espagne depuis les premiers temps jusqu’à nos jours (Historia de España, desde el tiempo primitivo hasta el presente), que el francès Charles Romey escriví per encàrrec de l’editor Furne. Bergnes traduí la major part de l’obra, amb la col·laboració de J. Mor de Fuentes, i en començà l’edició, que acabà J. Oliveres. A partir del tercer volum, publicat el 1841, Bergnes establí contactes amb Romey, i aquest es comprometé a enviar-li els originals abans que fossin editats en francès per tal d’accelerar-ne la traducció.
Simultàniament, el 1840, publicà la traducció al castellà de la Histoire politique de l’Espagne moderne (Historia política de la España moderna), de l’espanyol d’origen italià Manuel Marliani. L’edició aparegué el mateix any que l’obra original, escrita en francès. Marliani, d’ideologia progressista, criticà durament el despotisme del regnat de Ferran VII. També el 1840, Bergnes publicà la traducció d’E. Henry de la segona edició de la Histoire de Napoléon (1828), de P.M. Laurent. El 1842 inicià l’edició, que enllestí Oliveres, de la monumental obra d’Edward Gibbon The History of the Decline and Fall of de Roman Empire (Historia de la decadencia y ruina del Imperio romano). Durant la seva etapa com a editor, Bergnes edità molt pocs treballs originals d’autors espanyols, si bé en aquells moments no hi havia gaire producció historiogràfica pròpia.
Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Real Academia Española i la Reial Acadèmia Greco-llatina. El 1872 fou nomenat senador per la província de Barcelona.
Lectures
- CLUA, J.A.: El humanismo en Cataluña en el siglo XIX: A. Bergnes de las Casas (1801-1879), Ediciones Clásicas, Madrid 1995 (“Series Maior”).
- OLIVES, S.: Bergnes de las Casas helenista y editor 1801-1879 (pròleg de Jorge Rubió y Balaguer), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Antonio de Nebrija, Publicaciones de la Escuela de Filología de Barcelona, 1947 (“Filología Clásica”, vol. V).