Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història. Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s. XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica. Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits. En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom. Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en l’obra Escritores del Reyno de Valencia (1747-49). Entre aquestes cal assenyalar Descendencia real chronológica y genealógica desde la conquista de Valencia (1704) i Ascendencia genealógica del sereníssimo señor don Carlos de Borbón Farnese, duque de Parma i Plasencia, i, més especialment, diverses relacions d’esdeveniments valencians, com ara la Puntual relación de la avenida del río Turia que baña esta ciudad de Valencia, sucedida el día 16 de setiembre de 1731 (1731) i la Breve relación de las demonstraciones festivas con que la ciudad de Valencia ha celebrado el feliz arribo a ella del sereníssimo señor infante de España, don Carlos de Borbón Farnese, duque de Parma i Plasencia, en los días 11 i 12 de noviembre de 1731. Entre les obres que deixà manuscrites, cal referenciar unes Tablas chronológicas universales que contienen las siete edades del mundo, que no arribaren, però, a la impremta per un judici poc favorable de Gregori Maians.
Sembla que redactà també nombroses relacions sobre la guerra de Successió, que sortiren impreses anònimes del seu taller i que eren clarament proborbòniques, com la resta de la seva producció.