Vida i obra
Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer. Es doctorà el 1956 amb un treball sobre Ramon Vidal de Besalú. El 1949 fou un dels fundadors de la revista universitària Curial, dedicada a estudiar temes de cultura catalana. Des del 1953 fou professor a la Universitat de Barcelona i hi ocupà, fins a la data de la seva mort, la primera càtedra de llengua i literatura catalanes que es creà (1965) després de la Guerra Civil Espanyola. Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de secció de literatura catalana del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1981).
La seva obra d’investigador i de crític, endegada en els últims anys del franquisme, abraça diversos períodes de la literatura catalana, des de l’Edat Mitjana fins als autors contemporanis. També es dedicà a l’edició i l’estudi de figures destacades de la cultura castellana de l’època clàssica. A banda de la seva faceta erudita, manifestà un afany divulgador que es materialitzà en diverses antologies (com els Llibres de lectura) i en traduccions castellanes dels autors catalans més representatius. En el terreny de la literatura castellana, publicà les Obras poéticas de Juan Boscán (1957), en col·laboració amb Martí de Riquer i Joaquim Molas, Góngora, su tiempo y su obra. Estudio especial del Polifemo (1960), en col·laboració amb Joan Reglà, diversos treballs sobre Santa Teresa de Jesús i l’edició del Diálogo de la lengua (1972), de Juan Valdés.
La seva contribució més important a l’estudi de la literatura catalana ha estat el quart volum (avui volums cinquè i sisè) de la Història de la literatura catalana (1964) dirigida per Martí de Riquer. Aquesta obra, premi Nicolau i d’Olwer l’any 1971, presenta un inventari i estudi sistemàtic de les manifestacions literàries en llengua catalana, des del final de la guerra de Successió (1714) fins a la guerra del Francès (1808). Amb la voluntat de demostrar la continuïtat en l’ús i el conreu de la llengua catalana, per tal de relativitzar la ruptura que havia suposat l’anomenada decadència dels s. XVI i XVII i enllaçar el XVIII amb el període regenerador de la Renaixença, Comas donà un valor ampli a la noció de literatura en recollir textos i autors de registres molt diversos i fenòmens d’història externa que poguessin explicar la pervivència de la llengua. Hi analitzà la tasca cultural duta a terme per institucions com la Reial Acadèmia de Bones Lletres o la Universitat de Cervera, fonamentals en la restauració de la cultura i de la llengua al final del XVIII, i dedicà especial atenció a la literatura popular conreada en les diverses terres de parla catalana (vg. història de la literatura).
Col·laborà també en importants obres de referència, com el capítol “La Renaixença”, publicat en la Història de Catalunya de Joan Reglà (1969-72), l’apartat “La cultura literària a l’Edat Mitjana”, dins Història de Barcelona de la Prehistòria al segle XVI, dirigida per Agustí Duran i Sanpere (1975), i “Literatura catalana”, aparegut en la Historia de las literaturas hispánicas no castellanas (1980), coordinada per J.M. Díez Borque.
Escriví l’opuscle reivindicatiu Les excel·lències de la llengua catalana (1967), els Assaigs sobre la literatura catalana (1968), on tracta d’aspectes literaris des de Ramon Llull fins a Blai Bonet o Joan Perucho i analitza qüestions de llengua (el volum sortí en castellà també el 1968), i l’antologia poètica en tres volums Un segle de poesia catalana (1968), revisats i ampliats el 1981. Aquesta obra fou iniciada per Jaume Bofill i Ferro, i Comas la continuà amb la voluntat d’oferir als lectors cultes catalans un ventall ampli d’autors dels s. XIX i XX, incloent-hi les darreres tendències poètiques. La sèrie d’articles La producció literària a Barcelona (1962-66) obeí també al seu interès per la literatura del moment. Confegí a més el recull Cançoner català. Poesia tradicional i popular (1971), el monogràfic Joan Alcover (aproximació a l’home, el seu procés i la seva obra) (1973) i el llibret divulgatiu La decadència (1978).
Pòstumament se’n publicaren: Grandes personalidades de la literatura catalana (1982), selecció de textos amb una breu presentació dels autors catalans més representatius des del s. XIII al XX; l’edició de l’Obra poética: versión bilingüe de Joan Maragall (1984); els volums Mirador. Estudis sobre literatura i història dels Països Catalans (1985), recull d’assaigs de literatura i història escrits amb voluntat divulgativa, i Estudis de Literatura Catalana (segles XVI-XVIII) (1985), que inclou una “Bibliografia d’Antoni Comas” elaborada per I. Baldochi i M. de Ciurana.
Lectures
- COMAS, A.: Pròleg a Ramon Salas i Oliveras, Presència mataronina al Río de la Plata a les darreries del segle xviii i primera meitat del xix, Rafael Dalmau ed., Barcelona – Mataró 1977, p. I-XV [reproduït a A. Comas: Estudis de Literatura Catalana (segles xvi-xviii), Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1985, p. 20-29].
- — Pròleg a Antoni Martí i Coll: Història d’una família (segona part), Rafael Dalmau ed., Barcelona 1979, p. 7-14 [reproduït a A. Comas, Estudis de Literatura Catalana (segles xvi-xviii), Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1985, p. 12-20].