Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació. No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima. La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos. Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1.874 de la BC, en què es recullen 85 al·locucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis. Entre els discursos històrics destaquen el titulat “Explícase la connexión que tiene la Geographía con la Historia” (1730), on donà una definició d’història molt allunyada dels valors il·lustrats, i d’altres: “Invectiva a la crueldad de Athalía” (1731), “A quien se deve más gloria, a Carlo Magno, que según opinión probable dispuso la forma de govierno ecclesiástico de Cathaluña, o a Ludovico Pío, que lo estableció” (1744), “Se han examinado los autores catalanes que tratan la invasión de los Moros en España y, según lo que se ha hallado en ellos, se indica el tiempo de la entrada en Cataluña” (1747), “En que parages de Cathaluña con más tesón se defendieron los Christianos de los Moros” (1748), “Se resuelve y apoya con Autores antiguos y modernos si huvo parages en Cataluña que no penetrassen los moros y quales fueron” (1748), “Quanto tiempo emplearon los Moros en la conquista de Cataluña hasta la entrada en Francia” (1752) i “Puntos y hechos principales pertenecientes a Cataluña que relacionan los Historiadores Aragoneses, Valencianos y en especial catalanes des de el año 760 hasta al 780 y, en particular, de los controvertidos, empleando la principal consideración en individuar los motivos sobre los quales los dichos autores controvierten” (1755). L’ambició dels títols no es correspon amb els continguts, curts i esquifits.