Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador. L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia..., tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos (1641), dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’Antonio Ramqués. És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc. El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des de la Reconquesta fins a Felip IV. S’hi recull la interpretació dels orígens de Catalunya divulgada per Gaspar Sala a la Proclamación católica, amb la tesi de l’alliberament de Barcelona per obra dels catalans i el lliurament a Carlemany mitjançant pactes. Però, alhora, l’autor desenvolupa els temes tradicionals, especialment la figura de Guifré el Pelós, que considera el veritable fundador de Catalunya.